Artículos - Biografias

PERE BENET BASSEDAS I PERPINYÀ, MONJO DE BANYOLES

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.170, febrer 2014, p.44

Nascut a Banyoles el 1618 era fill de l'honorable Guerau Bassedas i Pou i de Margarida de Perpinyà, amb qui s'havia casat en segones núpcies el 3 de novembre de 1602. D'aquest matrimoni varen néixer, a banda d'en Pere Benet: Francesca (1604), Margarida (1607), Francesca (1608), Francesc (1610), Ramon (1613), Margarida (1615), Anna (1616), Gràcia (1620) i Maria (1622).

Pere Benet va estudiar la carrera eclesiàstica, professant al monestir de Santa Maria d'Amer, d'on el 1641 ja n'era monjo, tot i que l'any 1651 es va traslladar al monestir de Banyoles, possiblement a conseqüència d'una permuta, on el 31 de maig de 1651 prenia possessió de la dispensa —càrrec que comportava tenir-ne cura de la cuina i del menjar— i poc desprès, el 7 de novembre del mateix any, del de la candela, que era qui en tenia cura de les candeles o ciris de cera. Anys més tard, el març de 1674, el convent el nomenava prior i vicari general, càrrecs que portaven associats col·laborar directament amb l'abat en l'administració espiritual de la comunitat, i, a la vegada, auxiliar-lo en l'administració de l'abadia; i, en cas d'absència o malaltia, reemplaçar-lo.

El dia de Sant Josep de l'any 1669, en atenció a ell, l'abat feia presentació del benefici de Corpus unint-lo al Mestrat de Gramàtica (anys abans, el 1628, la confraria del Santíssim havia fundat el benefici del Mestrat de Gramàtica però poc desprès havia estat "segrestat" per no tenir-ne escola oberta). L'any 1674 es diu que «en atencion al prior fray Pedro Benito Bassedas, uniose el Magisterio de Gramàtica al beneficio del Corpus, del qual eran patronos los pabordes del Santíssimo». Però tot sigui dit no va durar molt, ja que el 1679 es varen separar de nou i des de llavors aquest magisteri va passar a dependre del Comú de la Vila, pagant-se dels diners de la Pia Almoina «Separose dicho magisterio del expresado beneficio y desde entonces el Comun de la Vila, sin intervencion, aprobacion ni presidencia del Monasterio otorgolo a su beneplàcito en la forma que mas le plugo, ora emitiendo voto (cuando se leian las lecciones en Santa Maria), ora por censuradors».

Va assistir a diferents reunions del Capítol General de la Congregació Claustral Tarraconens. La primera d'elles al Monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, l'any 1661 on ho va fer en representació de l'abat Francesc de Montapalau. Més tard, ja com a Vicari General i Síndic del Monestir de Banyoles, a les dels anys 1674 i 1682, celebrades al Monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona i a la de l'any 1679 celebrada a la Col·legiata de Santa Maria del Romeral de la vila de Monsó. En totes elles fou escollit per formar part de la Sagrada Junta o Definitori durant el següent trienni.

El 1665 formava part del braç eclesiàstic de les Corts i fou un dels proposats per ser escollit oïdor de comptes d'aquest braç. El 1681, seguint les ordres de l'abat Planella, va inventariar els papers de la caixa del monestir. Va morir a Banyoles, el 9 d'agost de 1693, essen-te encara el dispenser del monestir de Sant Esteve.